Primera proposta d’intervenció: cap a la universalització de mesures inclusives a l’aula

Data: 22 d’abril 

Descripció de l’activitat

En aquesta primera fase del pràcticum, he iniciat el plantejament d’una proposta d’intervenció centrada en la universalització de mesures inclusives a l’aula. L’objectiu principal és millorar la manera com es presenten les activitats i les consignes, fent-les més accessibles per a tot l’alumnat, especialment per a aquells amb necessitats específiques de suport educatiu (NESE), com és el cas de l’alumnat amb Trastorn Específic del Llenguatge (TEL).

A partir de l’observació a l’aula i de les primeres converses amb el professorat i la psicopedagoga del centre, he pogut detectar la importància de treballar des d’un enfocament universal, que no se centri en adaptacions individuals, sinó en la millora global de les pràctiques docents.

Objectius

  • Analitzar les pràctiques d’aula en relació amb l’accessibilitat de les tasques.
  • Identificar necessitats específiques vinculades a l’alumnat amb dificultats de llenguatge.
  • Plantejar una proposta d’intervenció basada en mesures universals.

Reflexió personal fonamentada teòricament

El plantejament de la intervenció s’ha fonamentat en els principis del Disseny Universal per a l’Aprenentatge (DUA), que defensa la necessitat de dissenyar entorns educatius accessibles des de l’inici, evitant la necessitat d’adaptacions posteriors. En aquest sentit, s’ha posat el focus en la reducció de barreres lingüístiques i cognitives presents en les situacions d’aprenentatge.

Pel que fa a l’alumnat amb TEL, aquest presenta dificultats en la comprensió i expressió del llenguatge, fet que pot afectar directament la seva capacitat per comprendre consignes, seguir activitats i participar activament a l’aula. Per aquest motiu, resulta essencial simplificar el llenguatge, estructurar les tasques i incorporar suport visual de manera sistemàtica.

Tot i això, un dels aspectes més rellevants d’aquesta fase ha estat observar que el centre ja disposa d’una base sòlida de pràctiques inclusives i mesures universals. Aquesta realitat, tot i ser molt positiva, m’ha suposat també una dificultat a l’hora de detectar necessitats clares d’intervenció, ja que moltes estratègies ja s’estan aplicant.

Malgrat això, he pogut identificar oportunitats de millora, especialment en la sistematització de les mesures i en la seva aplicació a totes les aules. Això m’ha permès començar a definir una proposta centrada en la consolidació i estructuració d’aquestes pràctiques.

A nivell crític, també s’ha evidenciat que una de les principals necessitats del centre no és tant metodològica com de recursos personals, ja que la manca de professionals dificulta poder oferir una atenció més individualitzada a determinats alumnes.

Evidències

  • Registres d’observació a l’aula
  • Informació recollida a les reunions amb la psicopedagoga i el professorat
  • Esbossos inicials de la proposta d’intervenció

Avaluació de la intervenció

En aquesta fase inicial, l’avaluació se centra en la identificació de necessitats i en la viabilitat de la proposta. Es valora positivament el fet d’haver pogut contextualitzar la intervenció dins d’un marc inclusiu real, tot i les dificultats derivades del bon nivell previ del centre.

Observacions personals

Aquesta primera fase ha posat de manifest la complexitat de la intervenció psicopedagògica en contextos que ja presenten bones pràctiques. Aquest fet m’ha generat una certa incertesa entre la necessitat de proposar millores i el respecte a una realitat educativa que ja funciona adequadament. Aquest fet m’ha fet replantejar la intervenció des d’una perspectiva més ajustada i realista.

Entrada similar

Deixa un comentari